Qui ets, tu?

Després d'haver estudiat la descripció a classe a través d'explicacions i de diferents exemples, va arribar l'hora de fer nosaltres mateixos descrpcions d'un company de la classe de dos maneres, primerament vam tenir que entregar una redacció a on descrivissim a aquella persona que vam escollir, i seguidament fer una breu exposició mitjançant una foto també d'aquella persona.


En aquesta entrada em centraré en explicar les exposicions, ja que va ser una part imprescindible, molt divertida i que va servir per conèixens tots molt més.


Al arribar a l'aula vam col·locar les cadires totes al mig, de manera que els voltants de la classe van quedar lliures perquè per les parets tots enganxavem la foto que havíem fet. Aquesta foto tenía que ser feta per nosaltres mateixos, i tenia que reflectir a la persona que descrivíem.

Jo vaig descriure a l'Adriana Llobera, amb una foto ( que per problemes tècnics no podré ensenyar), a on sortia ella amb un gran somriure, amb un llibre a les mans, i una frase a la part de baix de la foto a on posava : " No perdis mai aquest somriure que te fa tan especial". El motiu de fer aquella foto va ser perquè l'Adriana és una noia que sempre està amb un somriure i et transmet molta alegria, tant que quan tens un problema sempre té maneres de treure't un somriure. El llibre a la foto també era important, ja que a part de que li agrada molt la lectura, una vegada va dir que s'identificava amb un llibre pel fet se que la portada pot semblar una cosa, però quan el coneixes és totalment diferent.




Al finalitzar les exposicions, entre tots vam fer una conclusió de com havien anat, i si havíem seguit les normes que ens van indicar, i tot i que hi va haver algun petit problema, tot va anar molt bé i totes les exposicions van ser un èxit.

Penso que va estar molt bé fer aquesta activitat ja que ha part de practicar la descripció, un tema que vam estar treballant a classe, també vam practicat el tema de parlar en públic i la originalitat a l'hora de fer la foto i de posar una frase.