UNESCO i ISTE

Seguidament es pot observar una presentació que he fet amb el Prezi a on es presenten els aspectes clau de la UNESCO i de la ISTE.

Metàfores

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne


En aquesta metàfora es reflecteix la importància que té que el nen faci el seu propi aprenentatge, que extregui idees a través de la seva pròpia exploració, sense que ningú li digui . Així el seu procés d'aprenentatge és actiu i reflexiu, buscant ell mateix les sol·lucions.


Per l'educació s'ha de buscar un entremig amb el que hi havia abans, a on el professor ho deia tot, sense que els nens tinguessin oportunitat a reflexionar, ni tampoc els que és diu de que el nen sigui el dominant del seu aprenentatge, sinó que l'adequat és que el nen vagi creant el seu propi aprenentatge, però amb l'ajuda dels mestres i pares, que el guiaran.


Aquesta metàfora va molt relacionada amb l'Scratch, ja que aquesta animació está destinada als nens, per tal de que es puguin ser creatius i originals, però sempre tenint al professor que els pot ajudar i guiar, però ells són els principals.

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor


En aquesta metàfora s'observa com fa referència al model tradicional d'esenyament-aprenentatge, a on l'ordinador el que fa es tutoritzar l'aprenentatge de l'alumne.
En aquest ensenyament, l'ordinador ensenya i avalua, per tant corregeix els errors, fent que el propi alumne se'n hagi d'adonar de quins ha sigut els seus errors. També fa que el treball sigui totalment individualitzat.


Aquesta metàfora la podríem relacionar amb el programa word i bloog, ja que aquests programes a l'hora d'escriure et corregeixen les faltes, fent que tu mateix hagis de saber quin ha estat l'error. 


Considero que se li han de donar importància als ordinadors i a les noves tecnologies, però mai fins al punt de substituïr a un professor, ja que el que et transmet un professor no ho aconseguirá mai cap màquina.

Prezi

El Prezi és un programa que et permet fer presentacions a través d'internet.
Està format per un seguit d'eines com són:

• Insert: Et dona la possibilitat d'adjuntar fotos, vídeos, mapes conceptuals... de les teves carpetes o a través d'internet o del YouTube. També et permet posar-hi formes, subratllar...

• Frame: S'utilitza per triar la part que s'ha de veure en cada moment, i et dona maneres per emmarcar-les amb quadres, cercles o amb claudàtors.

• Path: Serveix per fer la fotografia a la part que es vol, enumerar-ho amb l'ordre que es vulgui i per eliminar alguna part.

• Colors & Fonts: S'utilitza per escollir els colors que es volen , tant de les lletres, com de fons, com dels quadres...

Identitat i Territori

A la universitat vam fer un treball que tenía que anar relacionat amb identitat i territori, així doncs, el meu grup que estava format per l'Adriana Llobera, l'Alexandra Mecinas i jo,vam tenir la idea de fer-lo sobre el riure, per tant dins del territori de la ment. Els punts que vam tractar en el nostre treball van ser primerament fer una breu definició del riure, seguidament vam anar explicar la seva importància, els tipus de riures, la risoterapia...
Aquest treball estava dins de COED , però també dins de GITIC, així que vam tenir que utilitzar diferents recursos de GITIC com van ser el movie maker ( a l'hora dde fer el vídeo), el prezi, el cmaptools i utilitzar el youtube per penjar allà el vídeo que havíem fet.

Una vegada finalitzada les exposicions de cada grup teníem que valorar seguin unes pautes que eren:

1. Cita un aspecte a destacar de forma positiva.
2. Fes un suggeriment de millora.
3. Valora la complementarietat expressió oral-suport TIC aconseguida.

En general totes les exposicions van anar molt bé, això va fer que sigués complicat citar un aspecte de millora, ja que també la majoria dels grups és van adaptar molt bé al temps requerit, van utilitzar un molt bon suport i es van explicar també molt bé.

Observació d'un anunci

Moltes vegades quan mires la televisió veus anuncis, però que no et pares a pensar en els detalls d'aquest, ni amb el significat que se li vol donar a certs elements que hi han.

Per això a la classe de COED van observar un seguit d'anuncis dels quals van anar miran detalladament els color, la música els objectes.

En aquesta entrada explicaré un anunci d'un cotxe, que tracta sobre un monstre.

Aquest anunci comença quan una nena va a una botiga i vol comprar un monstre, però que aquest monstre s'alimenta de l'amor que li donen, i com que la família li dóna molt amor el monstre va creixent fins que es torna molt gran. A causa de que ha quedat tant gran ja no pot sortir ni anar en lloc, principalment perquè no hi cap al cotxe. Seguidament apareix el cotxe que és vol vendre, a on el monstre hi cap i tot torna a ser molt bonic.

En aquest anunci podem observar vàries coses com són la música, perquè al principi la música és tranquil·la i es va animant a poc a poc fins que arriba el moment trist, que passa a ser una música lenta i trista, però que quan apareix el cotxe es torna a animar. Pel que fa als colors, es pot observar quan tot es molt feliç que hi han colors vius i alegres, però quan acaba aquesta felicitat, es van convertint el colors tristos i apagats, fins que apareix el cotxe que representa que torna a portar la felicitar, amb un color molt viu com és el vermell.

També podem observar la velocitat, ja que en els moments de felicitat tot passa més ràpid, amb més activitat, en canvi en els altres moments  tot passa a poc a poc, tot és més tranquil i més pausat.

Així doncs, hi han aspectes als anuncis en els quals no ens hi fixem, però que hi són i involuntàriament fan que ens cridi l'atencio i ens transmeti allò que el venedor ens vol transmetre.

Com parlar bé en públic

A l'assignatura de COED d'educació primària vam llegir ell llibre "com parlar bé en públic", un llibre fet per Joana Rubio i Francesc Puigpelat, a on ens dona consells per la de poder parlar bé en públic.


Aquest llibre tracta:

• Les tècniques de superar els nervis, per tal de no tenir-ne tants, ni que tampoc es notin.
• Preparar un guió, per tal de que l'exposició estigui ben ordenada, amb una introducció, un desenvolupament i conclusió, donant més importància a la introducció i conclusió que és quan el públic està més atent.
• Tenir un bon suport multimèdia, però tenint present que és simplement un suport, així que no haurà d'acaparar molt l'atenció del públic.
• Fer que el discurs sigui dinàmic i que crisi l'atenció.
• Conèixer al públic i així adaptar la nostre exposició a ells per tal de que la trobin més interessant.

Aquestes són una gran part de les tècniques que s'expliquen al llarg del llibre, tot i que de manera resumida. Així doncs, aquest llibre ens dóna aquella ajuda que molts necessitem a l'hora de fer exposicions i s'explica clarament , amb exemples, opinions i consells.
El llibre no va destinat únicament a estudiants, sinó a persones grans, perquè a totes les edats s'han de fer exposicions, ja sigui a l'escola, a la universitat, a la feina, a una reunió a una entrevista de feina... sempre tenim que parlar amb públic i considero que aquest llibre va molt bé per ajudar-te a fer-ho millor, ja que personalment he trobat una gran ajuda a l'hora de fer les exposicions de la universitat.

Bon comunicador

Un treball de COED i GITIC que hem tingut que fer amb grups consistia en seguir un comunicador. El nostre grup va decidir seguir a Xavier Bosch, és un periodista català que va néixer a Barcelona el dia 21 de juliol de 1967. 

Aquest periodista és llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

S'ha desenvolupat en mitjans catalans com la ràdio, la televisió i la premsa. A més, és autor d'una obra de teatre i de diversos llibres, i guanyador d'un premi Ondas. Actualment presenta el programa Àgora a TV3.

Per fer l'exposició vam posar tota la informació a una pàgina web, que estava organitzada en diferents apartats com són: Presentació, llibres, articles, entrevistes, programes, xarxes socials i per què és un bon comunicador?  

https://sites.google.com/site/publicaciodigitalxavierbosch/biografia 

Les característiques que vam considerar que tenia Xavier Bosch per tal de ser un comunicador són:

• Per la temàtica
• Per el llenguatge que utilitza, que és asequible a tothom.
• Per les seves intervencions incissives, atacant a l'eix central de la qüestió
• Per la seva proximitat amb l'oïent

Així doncs, vam fer aquest vídeo a on es reflecteix perfectament perquè és un bon comunicador.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=oUO18GD9tWk

Per fer aquest treball vam necessitar recursos de les 2 matèries, ja que de GITIC vam utilitzar eltwitter, gmail, windows movie maker, cmaptools,audicity, la cració d'una pàgina web... i de COED tots els recursos que vam treballar a classe de que era necessari per ser un bon comunicador.

Poema!

A l'assignatura de COED havíem d'escollir una poesia que tindríem que recitar davant de tota la classe. La poesia que vaig triar es titula "Desig de l'ànima" de Francesc Camprodon.


Francesc Camprodón va ser un autor de tatre i poeta català, creador d'obres com sóm:

• Flor de un día (1951)
• Espinas de una flor ( 1852)
• Marina (1855), sarsuela i posteriorment òpera
• La teta gallinaire (1865)
• La tornada d'en Titó (1867)
• Fe, pàtria, amor ( 1870)

Seguidament he posat el poema que vaig triar per recitar:

Ja que de cor per l’infinit sospiro, 

jo vull davant de mi 

que ni al cel ni la terra a on jo miro 

mai se li vegi el fi. 

Jo vull sentir de nit les brises soltes 

passar pel meu costat, 

i aquell brunzir del mar que tantes voltes 

m’ha omplert de soledat. 

Les mil estrelles que els meus ulls albiren 

d’ençà que visc al món, 

les aguaito de lluny i elles em miren, 

i vull saber què són. 

Vull desertar d’aquestes platges mudes 

on tot és tan petit; 

vull seguir les regions desconegudes 

on s’amaga la nit. 

No vull que l’ombra dels meus ulls m’amagui 

l’eterna veritat; 

jo vull que el mateix Déu amb sa mà apagui 

la set que m’ha donat. 

En l’ambició de tot lo gran que alento, 

en lo foc del cervell 

i en la febre del cor que em bull, hi sento 

que só guspira d’Ell.

Al finalitzar les exposicions havíem d'entregar una valoració que ens teníem que fer a nosaltres mateixos amb una taula a on teniem present:

• Elecció del text
• Expressió oral
• Mirada
• Veu
• Postura 
• Gesticulació
• Control dels nervis
• Altres

En aquesta taula havíem d'argumentar com ho havíem fet, tot i que la valoració per part meva no va poder ser molt bona, ja que els nervis van passar una mala jugada, perquè a part de no parar de moure'm, de tenir la veu tremolosa i una mirada perduda , també em vaig quedar en blanc.


Considero que fer aquesta activitat ha estat molt possitiu perquè em pogut observar l'ho complicat que és recitar un poema, ja que no és el mateix fer una expossició que recitar, sinó que ho vaig trobar molt més complicat, perquè tot i saber-me el poema posar-te davant de tota una classe és molt complicat.

Qui ets, tu?

Després d'haver estudiat la descripció a classe a través d'explicacions i de diferents exemples, va arribar l'hora de fer nosaltres mateixos descrpcions d'un company de la classe de dos maneres, primerament vam tenir que entregar una redacció a on descrivissim a aquella persona que vam escollir, i seguidament fer una breu exposició mitjançant una foto també d'aquella persona.


En aquesta entrada em centraré en explicar les exposicions, ja que va ser una part imprescindible, molt divertida i que va servir per conèixens tots molt més.


Al arribar a l'aula vam col·locar les cadires totes al mig, de manera que els voltants de la classe van quedar lliures perquè per les parets tots enganxavem la foto que havíem fet. Aquesta foto tenía que ser feta per nosaltres mateixos, i tenia que reflectir a la persona que descrivíem.

Jo vaig descriure a l'Adriana Llobera, amb una foto ( que per problemes tècnics no podré ensenyar), a on sortia ella amb un gran somriure, amb un llibre a les mans, i una frase a la part de baix de la foto a on posava : " No perdis mai aquest somriure que te fa tan especial". El motiu de fer aquella foto va ser perquè l'Adriana és una noia que sempre està amb un somriure i et transmet molta alegria, tant que quan tens un problema sempre té maneres de treure't un somriure. El llibre a la foto també era important, ja que a part de que li agrada molt la lectura, una vegada va dir que s'identificava amb un llibre pel fet se que la portada pot semblar una cosa, però quan el coneixes és totalment diferent.




Al finalitzar les exposicions, entre tots vam fer una conclusió de com havien anat, i si havíem seguit les normes que ens van indicar, i tot i que hi va haver algun petit problema, tot va anar molt bé i totes les exposicions van ser un èxit.

Penso que va estar molt bé fer aquesta activitat ja que ha part de practicar la descripció, un tema que vam estar treballant a classe, també vam practicat el tema de parlar en públic i la originalitat a l'hora de fer la foto i de posar una frase.

La descripció

A una de les sessions de petit grup de COED ens vam centrar en la descripció. Per tal de saber què és i no fer una simple descricpció, la nostre professora Imma Gòmez, ens va perparar un seguit d'activitats amb cançons, poemes...


Per començar ens vam centrar amb les cançons, així que ens va mostrar 5 cançons a on s'hi reflectíen diferents maneres de descriure. Les cançons van ser:

• El gripau blau: És una cançó per a nens , i descriu a una persona molt creguda i orgullosa, i ho fa amb un gripau blau.

• Lila: Descriu a una noia amb la personalitat segura i forta, però que a la vegada també és fràgil.

• Pedro Navaja: Descriu una història, una situació

• Com un puny: Descriu el sentiment d'engoixa després que la seva estimada marxés a Itàlia.

• Nit de Sant Joan: Explica i descriu la festa de Sant Joan, amb l'alegria i felicitat que representa l'arribada de l'estiu. 

En conclusió podíem dir que com s'observa en les diferents cançons hi han diferents tipus de descripcionons com poden ser les descripcions de sentiments, situacions, persones, històries...

Seguidament, vam continuar amb la poesía, ja que també es pot descriure amb la poesía, com ens va mostrar a classe l'Imma amb la poesía "Gernika" de Palau i Fabre i  "Si parlo dels teus ulls" de Miquel Martí i Pol.

Dins la poesía també hi trobem la poesía visual, ja que per descriure no només ha de ser escrit sino amb imatges també es pot fer. A classe ens van mostrar moltes imatges, però aquí en mostraré una de les explicades a classe.

Per tal de descriure també hi tobem les novel·les, els contes els videos... Un dels vídeos molt descriptius que vam observar i explicar a classe va ser: Summercat, un anunci d'Estrella Damm per la campanya d'estiu al 2009.

Aquestes activitats es van fer principalment perquè per la pròxima activitat que tenim que fer sobre " qui ets, tu?" a on haurem de descriure a un company de classe sàpiguem tècniques i exemples de com ho hem de fer.

Pesonalment, penso que fer aquesta activitats ens ha anat molt bé perquè la descripció es algu que tenim que tenir molt present, ja que és algu totalment essencial, ja que encara que no ens adonem en cada moment descrivim a alguna persona, situació... També estudiar que és la descricpció, els tipus... es pot fer algu passat, ja que és teòric, així que fent-ho d'aquesta manera, considero que fa que l'aprenentatge sigui molt amè, divertit, i que et quedin més els conceptes estudiats.

taxonomia digital de bloom

Benjamin Blomm va classificar els objectius educatius, tenint en compte 3 aspectes com són el cognitiu, afectiu i psicomotor.

La idea principal d'aquesta taxonomia és definir quins són els objectius educatius, qua va del més simple al més complex fins arribar a lka creació.

Així doncs, quan els educadors elaborin programes han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant diferents activitats, anar avançant progressivament de nivell a nivell fins arribar al més alt.

Podem relacionar els conceptes de la taxonomia de bloom amb el que hem anat treballant a classe:

• Crear: És pot relacionar amb el programa Scrash, Google Sites i amb el Blogger, ja que tots aquests programes permeten crear diferents coses com pot ser una animació, un blog o una pàgina web.
• Avaluar: A l'hora d'avaluar ho hem fet de dos maneres diferents, una amb el Blogger, ja que podíem comentar les entrades que  fèien els altres, i també amb el Twitter per la mateixa raó.
• Analizar: Considero que analitzar ho hem fet amb tots els programes, no n'hi ha cap que resalti envers als altres.
• Aplicar: Penso el mateix que a l'analitzar, ja que a tot els que hem fet ho hem utilitzat.
• Comprendre: Per entendre considero que han sigut tots, però donant més importància al programa CmapTools i al Pearltree, que et fan organitzar la informació de manera ordenada i relacionada.
• Recordar: El programes que considero que són per recordar la informcació i sigui més fàcil trobar-la seríen el Misterwong, el Google Reader, el Google Chrome i el Pearltree.

ús dels ordinadors a les aules

Cada vegada més les tecnologies es van introduint a les nostres vides, així que millor començar a les escoles per tal de que els nens visquin també el es viu a la societat.

Un dels mètodes que s'està implantant a les escoles és el programa 1X1, que consisteix en què cada alumne tingui el seu ordinador, per tal de fer tota la feina amb aquests i així substituir els llibre. Tot i que observant diferents opinions i comentaris, aquests canvis tenen coses positives i negatives.

Un altre canvi també molt important són les pissarres digitals, que també s'han implantat a la gran  majoría d'escoles, i considero que aquest canvi és més positiu, ja que aquestes pissarres et permeten fer moltes més cosses, com per exemple ensenyar continguts d'internet, animacions...

Mapa d'aprenentatge Educat 2.0

Què és l'Educat 2.0
Descripció de la construcció del mapa
Reflexió sobre l'aportació que tenen aquestes eines en l'aprenentatge